Llums i ombres de les conclusions de l’IPCC per al Sud d’Europa

Luis Selva, Director General de BNZ, analitza l’últim informe del Panell Intergovernamental sobre el Canvi Climàtic (IPCC), que s’ha publicat en castellà a El Economista.

“És ara o mai, si volem limitar l’escalfament global a 1,5 °C. Sense reduccions immediates i profundes de les emissions en tots els sectors, serà impossible”, va dir Jim Skea, copresident del Grup de Treball III de l’IPCC, que va publicar l’últim informe. El greu advertiment de l’últim informe d’aquest òrgan de les Nacions Unides ha intensificat el debat sobre la capacitat de maniobra que té la Humanitat per a revertir els efectes del canvi climàtic global.

Tot això en un context on cada vegada més proves que la degradació i la destrucció dels ecosistemes per part dels éssers humans augmenta la vulnerabilitat de les persones. El motiu? L’ús insostenible de la terra, dels recursos naturals, la desforestació, la pèrdua de biodiversitat i la contaminació. Aquests canvis permanents i greus que s’estan produint en la biodiversitat afecten negativament la capacitat dels ecosistemes, les societats, les comunitats i els individus per a adaptar-se al canvi climàtic.

I, segons l’informe, la pèrdua d’ecosistemes i dels seus serveis té impactes en cascada i a llarg termini sobre les persones a nivell mundial, especialment per als pobles indígenes i les comunitats locals que depenen directament dels ecosistemes per a satisfer les seves necessitats bàsiques. Quins canvis irreversibles volem deixar a les futures generacions?

Davant aquest escenari, un dels vectors clau per a aquesta lluita contra el canvi climàtic és avançar amb la màxima ambició en el foment de les energies renovables. De fet, el propi IPCC destaca en el seu últim informe que la generació verda és un dels motius d’optimisme en el moment actual, en aplaudir la disminució significativa en el cost de les fonts d’energia renovable des de 2010, fins a un 85 per cent per a l’energia solar i eòlica, i les bateries.

Els països del Sud d’Europa disposen d’un potencial geogràfic i econòmic enorme per a contribuir a aquest salt en la generació d’energies renovables, especialment referent a solar fotovoltaica, que el Vell Continent ha d’aportar al conjunt mundial. Amb tot, països amb una gran capacitat latent de desenvolupament d’aquestes tecnologies, com són Itàlia, Espanya i Portugal, no apareixen en les primeres posicions del “Green Future Index 2022” publicat per l’Institut Tecnològic de Massachusetts (MIT), que classifica a 76 països per la seva preparació per a avançar cap a un futur baix en carboni.

“El moment per a actuar és ara”

“Les proves són clares: el moment per a actuar és ara. Podem reduir les emissions a la meitat per a 2030”, apunta l’IPCC en una de les primeres frases, a manera d’advertiment sobre el moment límit que estem vivint. El mitjà amb major possibilitat d’aconseguir aquest objectiu d’accelerar la transició energètica, segons l’informe, és precisament un ús més intensiu de les energies renovables.

L’IPCC està basat en més de 18.000 publicacions científiques i el seu principal objectiu és llançar llum sobre com s’ha d’actuar per a aconseguir els objectius climàtics i quines són les principals problemàtiques. El recent tercer lliurament del Sisè Informe d’Avaluació de l’IPCC s’enfoca principalment en la mitigació del canvi climàtic. I aquí és on s’identifiquen cinc aspectes clau: l’ús de combustibles fòssils, la producció de metà i de CO₂, la ramaderia i la transició a ciutats més verdes.

Encara que tots els punts són imprescindibles per a la lluita contra el canvi climàtic, el que té a veure amb l’energia com a tal, l’ús de combustibles fòssils, és potser el de major importància per la quantitat d’emissions de carboni que s’alliberen any rere any. En aquest sentit, en relació a les fonts d’energia, l’informe indica que la generació solar fotovoltaica es va multiplicar gairebé per tres fins a aconseguir els 680TWh en el període 2015-2019, mentre que l’eòlica i la solar combinades van representar el 8% de la generació total d’electricitat en 2019. Aquests percentatges creixeran indubtablement, i l’informe de l’IPCC assenyala la seva confiança que la incorporació d’una gran part de generació variable es mitigarà a través de diverses tecnologies d’emmagatzematge d’energia, sistemes de transmissió, tecnologies de resposta a la demanda i altres solucions que ja estan demostrades.

El sector solar, concretament, ja ha certificat el que és capaç de fer, i està preparat per a desplegar les enormes quantitats d’energia neta necessària per a descarbonizar el sector energètic. El que fa falta és una planificació i els permisos per a modernitzar les xarxes elèctriques, així com augmentar i descentralitzar l’ecosistema de generació d’energia fotovoltaica. D’aquesta manera, eliminant obstacles, l’energia solar fotovoltaica podrà exercir el seu paper protagonista en aquesta dècada.

Aquesta mateixa energia és la que pot eliminar 4.250 milions de tones d’emissions de carboni durant aquesta dècada. Malgrat això, les mesures proposades pels governs fins ara estan molt lluny del necessari, ja que els fluxos de capital cap als combustibles fòssils continuen sent majors que els diners destinats a la lluita contra el canvi climàtic.

Per això és important remarcar les dificultats que es troben a nivell administratiu i jurídic per a avançar en la tramitació de projectes. I és que la zona Mediterrània és un territori molt ric a nivell d’energia i d’infraestructures, però per a aconseguir aquest potencial absolut hem de simplificar i accelerar els tràmits administratius. Si aconseguim fer-ho de forma més àgil, no hi ha dubte que podrem aconseguir els targets tan ambiciosos que tenim.

El paper dels països del Sud d’Europa

Si tornem a observar el Green Future Index, podem albirar que Espanya, Itàlia i Portugal estan entre els països que més ascendeixen en el rànquing, amb Espanya en la posició 13, Itàlia en la 17 i Portugal en la 18, gràcies a la instal·lació de les renovables i també pel tancament de diverses centrals de carbó. A més, en el cas d’Espanya, és important destacar que es troba en la sisena posició en relació amb la política climàtica, on es tenen en compte conceptes com l’agricultura sostenible i els impostos al carbó, entre altres.

Per aquest motiu, la regulació i l’aposta per un gran desenvolupament d’energies renovables és un dels principals drivers d’aquest necessari canvi, però també ho és la capacitat d’adaptabilitat i l’impuls empresarial i ciutadà. Des de la instal·lació de plaques fotovoltaiques d’autoconsum en els edificis fins al desenvolupament de grans parcs solars per a proveir a la indústria i a centenars de grans ciutats.

En aquest context, la generació d’energia neta per part de IPP com BNZ resulta imprescindible per a aconseguir els objectius fixats de mantenir l’escalfament global en 1,5 graus per a 2050. Com va dir el mateix president de l’IPCC, Hoesung Lee, en la presentació del document: “Ens trobem en una cruïlla. Les decisions que prenguem ara poden assegurar un futur habitable. Tenim les eines i els coneixements necessaris per a limitar l’escalfament”.