Una transició per al talent de la indústria renovable

Mantenir l’equilibri en períodes de creixement vertiginosament accelerats ha estat un dels principals reptes per a les societats modernes. L’habilitat de resoldre asimetries tan comunes com la relació entre l’oferta i la demanda o conjugar innovació i regulació, s’han convertit en factors decisius per a assegurar el creixement sostenible d’indústries capdavanteres o empreses que han explotat el seu potencial sobtadament.

El sector de les energies renovables es troba immers en un període de creixement accelerat on la gran necessitat de professionals en tota la cadena de valor s’ha posat de manifest de manera explícita. Europa s’ha embarcat en els últims anys en un desplegament massiu de noves plantes de renovables per a avançar cap a una transició energètica renovable amb l’acceleració necessària que permeti aconseguir els objectius marcats a 2030, incloent-hi noves tecnologies que requeriran tant el reciclatge dels actuals professionals experimentats que porten dedicant-se anys a aquesta indústria, com a nous professionals degudament formats. En aquest moment, hi ha a Espanya entre 60GW i 80GW autoritzats, pendents de construir en els pròxims anys, la qual cosa suposaria connectar un 120% de la potència que hem instal·lat en els últims 20 anys.

La veritat és que aquesta transició ha anat acompanyada de la generació de grans oportunitats de creixement en termes d’ocupació. Tant és així, que l’Agència Internacional de l’Energia (AIE) en el seu informe Energy Technology Perspectives 2023, ha posat en relleu que les ocupacions relacionades amb la fabricació d’energies netes es duplicaran, passant de 6 milions, actualment, a gairebé 14 milions en 2030. Més concretament, Espanya generarà, amb els càlculs de plans actuals, 350.000 ocupacions directes i al voltant de 118.000 ocupacions indirectes fins a 2030.

Malgrat aquestes previsions i xifres que reflecteixen cert optimisme, la veritat és que l’escassetat de perfils especialitzats per al sector de les energies renovables és un altre dels colls d’ampolla que afronta el sector en aquest ‘boom’ renovable i que haurem de resoldre durant els pròxims anys per a culminar així la transició energètica. No hi ha dubte que el context actual ens exigeix reimaginar la nostra relació amb el talent per a poder assumir amb èxit el desplegament de tots els projectes renovables.

En aquest moment, en el qual la demanda de perfils professionals es troba en plena expansió, també se suma a l’equació la profunda transformació del sector sense precedents, impulsada per la implementació de noves tecnologies o la creixent rellevància dels criteris de sostenibilitat o els estàndards de seguretat. Els reptes que es dibuixen en l’horitzó per a la indústria de l’energia renovable són majúsculs i demanden perfils cada vegada més especialitzats, transversals i interdisciplinaris, capaços de navegar la complexitat d’un sector en auge i amb un potencial encara per explorar.

En aquest escenari, les empreses del sector energètic, entre moltes altres indústries, també estem adoptant noves fórmules, com el treball en remot, perquè la geografia no sigui un obstacle més en aquest complex context i així poder comptar amb una major diversitat de perfils de talent amb una perspectiva més internacional. No obstant això, totes aquestes mesures encara resulten insuficients per a atendre la creixent demanda d’aquests perfils qualificats per al sector i els reptes que es plantegen en el futur.

Per això i, davant aquest escenari, serà clau formular una aposta del talent que ens permeti donar una resposta sòlida i solvent als objectius de descarbonització mundials fixats per a 2030. I en aquesta nova relació amb el talent, hi ha tres pilars que han de marcar el full de ruta: conscienciar sobre les energies renovables i el seu impacte social; promoure una formació especialitzada orientada a la professionalització, i garantir el reciclatge d’habilitats i competències laborals.

El context actual ens exigeix augmentar la conscienciació en les generacions esdevenidores sobre les energies renovables, no sols per a promoure futur més sostenible sinó també per a atreure l’interès de nous perfils professionals cap a aquest sector emergent, que pot inspirar des de professionals elèctrics, mecànics, civils, electrònics, administratius, etc., i enginyers o arquitectes, passant per advocats o científics fins a professionals de l’àmbit financer.

La cadena de valor del sector és tan àmplia que alberga qualsevol professional de qualsevol formació, així com les noves específiques que s’estan creant per a cobrir les necessitats de les tecnologies innovadores que s’estan adherint al sector. Perquè aquesta acceleració dels projectes renovables també implica promoure una formació nítidament orientada a la professionalització i a l’especialització, que permeti satisfer la creixent demanda d’habilitats en multitud d’àmbits com la sostenibilitat, la tecnologia, les finances o la gestió de projectes. La formació especialitzada no sols ha de preparar als estudiants per a exercir-se eficaçment en rols específics dins de la indústria de les energies netes, sinó que també ha de brindar les habilitats tècniques i soft skills, així coneixements necessaris per a abordar els desafiaments complexos associats amb la transició cap a un desplegament més eficient en termes econòmics, energètics i sostenibles.

Per això, també serà clau enfortir el vincle entre els diferents nivells d’estudis, com els centres de formació professional, graus universitaris, i les necessitats del mercat laboral, incloent-hi l’actualització constant de temàtiques i competències rellevants. Per a aconseguir això, és necessari establir una col·laboració estreta entre els centres de formació professional de grau mitjà i superior, les universitats i les empreses del sector.

Cada vegada són més centres els que se sumen a reestructurar els plans de formació que permetin als joves accedir a aquells que més s’ajusten a les seves necessitats futures. Aquests centres ofereixen plans de formació dual de grau mitjà i superior específics d’energies renovables, on es pot compartir la formació teòrica i pràctica amb potencials sortides al mercat laboral, la qual cosa aporta valor al sector i accelera la transició del talent cap a la indústria renovable. Addicionalment, es poden potenciar els projectes de recerca conjunts, la participació de professionals de la indústria com a docents convidats, així com el desenvolupament de plans d’estudis flexibles i de professionalització especifica que s’ajustin al dinamisme i la particularitat de la indústria de les energies renovables.

Finalment, el reciclatge de competències també serà crucial per a mantenir als professionals al dia amb les últimes innovacions i les demandes canviants del mercat. Això pot implicar l’actualització de coneixements tècnics específics relacionats amb tecnologies més capdavanteres, com la hibridació.

Com a indústria, si volem calibrar bé l’equilibri entre talent i la futura potència instal·lada, hem d’implicar a totes les generacions des de les organitzacions educatives, des de les més joves fins a les més sènior perquè aquesta transició sigui del talent i per al talent; transversal. El repte és majúscul, però estic convençut que el sector renovable compta amb la capacitat suficient per a convertir tots aquests desafiaments en oportunitats per a construir un futur millor per a tots.

Luis Selva, director general de BNZ